Ensfa conscients de la responsabilitat que tenim en prendre part de la vida, de la comunitat, de la “tribu”. No oblidis que “el teu temps” és aquest, “no un altre”. No miris cap a una altra banda, lector/a, quan et sentis cridada per defensar el que és ben teu, perquè com ens diu amb encert Miquel Martí i Pol, el “teu lloc només tu pots omplir-lo”.

Emdiu que “els que hi formem part tenim aquest compromís moral”. Ara que fa deu anys de la mort de Martí i Pol, aquest 11 de novembre se’l recorda per mitjà de les seves paraules, amb un seguit de recitals dels seus poemes. La malaltia va marcar un abans i un després a la vida de Miquel Martí i Pol. De mica en mica es va anar
Benpoca cosa tens: La taula i uns quants llibres, l'enyor d'ella, que és lluny i tampoc no l'oblides, i aquest silenci, dens de paraules no dites. Si ara escrius, a recer de tanta melangia, et perdràs pels camins d'una tristor benigna, la veu se't tornarà poruga i malaltissa i a cada mot creuràs que perds un tros de vida.
Laprimera part, que abraça tres anys, Martí i Pol la dedica als set anys de la seva malaltia, la qual té ja assumida i pensa que la vida ha de seguir i comença a obrir portes al món. Cal esmentar que el títol de la primera part fa referència als set anys de la seva malaltia i que el número set es sol expressar com el número de la sort.
MIQUELMARTÍ POL . Ser mestre d´amor qui no pagaria, ara que en sóc jo l’aprenenta em tira. De dir la lliçó tota Ella s’afina-ja sap tan el cor que no li cal guia; amb un sol petó la lliçó es sabia. Qui és mestre d’amor del guany ja pot viure. JOAN SALVAT-PAPASSEIT . EL CONHORT. Qui de lluny l´amor esguarda I li reca ésser-ne
MiquelMartí Pol (Roda de Ter, 19 de marzo de 1929 - Vich, 11 de noviembre de 2003) fue un poeta, escritor y traductor español en lengua catalana. Citas de sus poemas [editar] «Al oído repetimos las mismas claras palabras. ↑ A lo largo de su vida fue reconocido con la Cruz de San Jorge (1983), el Premio Nacional de las Letras Larevelació de la malaltia neurològica degenerativa que contragué Miquel Martí i Pol el 1970 reorientà la seva poesia a partir d'aquest volum. Imatges com la dels líquens que creixen al moll dels ossos, les escates de vidre escampades per les entranyes o la del plom que ha substituït la sang de les venes, defineixen la percepció que el poeta té de la xoBKe.
  • mlr9370bpz.pages.dev/353
  • mlr9370bpz.pages.dev/78
  • mlr9370bpz.pages.dev/221
  • mlr9370bpz.pages.dev/185
  • mlr9370bpz.pages.dev/105
  • mlr9370bpz.pages.dev/151
  • mlr9370bpz.pages.dev/126
  • mlr9370bpz.pages.dev/168
  • mlr9370bpz.pages.dev/256

    • miquel marti i pol poemes de la vida